Vicent Monzó Expósito

VICENT MONZÓ EXPÓSITO

Per Iván Esbrí

Vicent Monzó Expósito (València, 22-01-1919/21-02-1994) és un dels artistes fallers paradigmàtics que ha donat el Marítim. Va cultivar un extens currículum de falles que aplegà fins Dénia partint del Cabanyal-Canyemelar, on en no poques demarcacions vigents i desaparegudes consta una falla plantada seua (Progrés, José Benlliure-Teatre de la Marina, Eugenía Viñes-Espadán, Blocs Platja); com junt el seu fill Juan Vicente Monzó Goñí (o este succeïnt-lo). 

Falles de barri per a gent de barri: cassolanes, marineres, bròfeges i costumbristes que armava en una composició molt característica sobre bases en creu de Sant Andreu, un volum al centre (tambors, esferes, pilars) per a suport de "el ninot de dalt", terme faller cabanyaler per referir-se al coronament. Monuments efímers de cartó i fusta realitzats a un modest taller -hui desaparegut- al carrer del Astillero; i plantades al tomb, com mana la tradició. La seua especialitat era la pintura.

Però Monzó fou molt més que falles. També té una obra prolífica com a poeta festiu, assagista i caricaturista (Pensat i fet, El Turista fallero), amb un traç molt clar i reconeixible.

El professor Enric Soler i Godes va descriure’l de la següent forma: “fill de mariner, Vicent va quedar ancorat a terra i, com home del poble, viu del treball de cada jornada; però, com té ànima d’artista, va saber-se esmunyir el seu món. Un món de somnis i versos, un món literari, un món faller retratant simplement allò que el volta: les coses del Cabanyal, el que passà o no passà, un succeït, una escena sense trascendència... que ha sabut adobar-lo, al sa i al pla, literàriament d’una forma senzilla i entretinguda”.

De fet els seus llibres i articles -Falles, Setmana Santa Marinera, costums, oficis- tenen tints biogràfics que permenten descobrir més sobre la seua vida:

-La rajoleta.

-Recitals poètics, Associació d’Escriptors en Llengua Valenciana, volums VI-XIII.

-Contes d’un cabanyaler, Vives Mora, 1970. Premi Jocs Florals de Lo Rat Penat.

-Espigolar, 1972. Premi Caragola d’Or.

-Relaixos del Cabanyal, Mare Nostrum, 1992.

-Morralla, Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, 1993.

-Miscelanees a vora mar, Fil d’Aram, 1994. Obra pòstuma.

Consultes:

-Enric Calvo (amic).

-Paco Monzó Goñí (fill).

-“La Semana Santa Marinera en la literatura”, llibre Germandat de Maria Santíssima de les Angusties, 2000.

-ARAZO, M. A. (1971): Valencianos de la Mar, Prometeo.

-ARIÑO VILLARROYA, A.; BORREGO PITARCH, V.; HERNÁNDEZ MARTÍ, G. M. (1993): Los escultores del fuego, Diputació de València.

-HERNÁNDEZ MARTÍ, G.M. (2018): Vides, somnis i anècdotes. Antologia de relats de la Setmana Santa Marinera, Ajuntament de València.

http://www.aellva.org/ Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (consulta 04.05.2018).

https://elpais.com/ccaa/2014/06/04/quadern/1401907479_367514.html “El Cabanyal són paraules”, Carles Fenollosa, El País (consulta 04.05.2018).