domingo, 7 de febrero de 2021

Els chiquets de l'arreplegà (Caro Adam 1922)

ELS CHIQUETS DE L’ARREPLEGÀ

Vicent Caro Adam (revista Pensat i Fet, 1922, pàgina 4)

 

-Visantico, trau la corda

 i les estores que tens.

-¿Cuánts som pera l’arreplega?

-Conta i vorás: Tofolet,

 Quico el del forn, Morroprim,

 tú i yo i el fill del fuster.

-¿Huí anirem a per l’astora

 que hiá a l’entrá del patiet

 del tío Cavila?

-Bueno.

-¡Molt ben pensat!

-¡Toca!

-¡Aném!

-¡¡Una estoreta velleta

 pa la falla ‘e San Jusep...!!

-Allí una dona mos crida.

-Ché, feu els sorts i no aneu,

 que l’any pasat ya cridà

 i después de traure ‘l fem

 que tenia dalt del sostre,

 mós donà un pelut desfet

 en més fanc qu’en un sequiol

 i en més forats que un garbell.

-¡¡Una estoreta velleta

 pa la falla ‘e San Jusep...!!

 ¡¡El tío Pep...!!

-¡Ché, es que crida!

-Qu’espere sentá, que anem.

-Puja tú a casa don Pío

 que hiá nyenya de calent,

 pues com la filla se casa,

 ya no vol més trastos vells,

 i te dos catres, un arca,

 un acordeó desfet

 i una mona embalsamà

 que s’ha quedat sinse pel.

-Pucha tú. Yo tinc vergonya.

Poreguita es lo que tens

 iI no vergonya, mocós!

-¡Puja tú, qu’eres valent...!

-Anemsen a per l’astora

 que hiá a l’entrá del patiet

 del tío Cavila.

-¡Aixó!

-¿I si l’agüela mos veu?

-No t’achantes, Morroprim.

-¿Yo, achantarme?

-¡Ché, cantem!

-¡¡Una estoreta velleta

 pa la falla ‘e San Jusep...!!

 ¡Agarra l’estora i pira!

-¿I s’ix la tía, redell?

-¡Afánala i pica sola!

 ¡¡...........!!

-¡Deixa l’astora, pillet!

 ¡¡Agarreulo!!

-¡Guiri!

-¡Guiri!

-¡¡Agarreulo!!

-¡Mala pell!

-¡Ay, mare!

-¡Calla, granuja!

-¿Eixa estora d’aón l’has tret?

-¡¡Asoltem... monosipal...!!!

-Allí en l’Asilo vorem.

¡Asoltem...!, ¿per una astora...?

 ¡Asoltem... no hu faré més...!