L’ESTACIONETA DE LA CADENA
Per Iván Esbrí
Tal com esmenarem al capítol dedicat a l’estacioneta del Grau, els nostre
Marítim va gaudir fins els anys 1990 d’un ambient molt ferroviari: tramvies i
ferrocarrils estatals i de via estreta rodaven per no pocs carrers, avingudes i
jardins actuals, obrats en quant els traçats foren alçats.
El barri del Clot, el bloc Luís Jarabo i els Blocs Platja tenien especial
vinculació amb els ferrocarrils de les Canteres del Puig-Port, Central de
Aragón i Pont de Fusta-el Grau, del qual parlarem. De fet, als darrers mesos
aquest ha sigut de nou notícia perquè està projectada una via verda que
recuperarà la seua traça -i record- des de la confluència del carrer de Doctor
Lluch amb l’avinguda dels Tarongers fins a la plaça de l’Aduana, on estava
l’estacioneta del Grau, vora els Blocs Platja.
A la frontera dels actuals barris de la Remonta amb el de la Malva-rosa es
situava la sèquia de la Cadena, la qual donà nom a una de les quatres estacions
originals de l’antic trenet al Grau. L’estacioneta de la Cadena va ser oberta el
vint de juny de 1893, quasi un any després de la posada en servei de la línia
de Bétera fins a l’Estació de Pont de Fusta i el Grau (07.07.1892), quan el Trenet
era operat per la Sociedad Valenciana de Tranvías.
Estacioneta de la Cadena i subestació elèctrica en procés de desmantellament, febrer de 1990.
Foto Juan Coll Cardona.
L’edifici de la Cadena responia al model d’estació de Quarta Categoria de
l’antiga SVT. Açò era base quadrada, sostre a quatre aigües i planta baixa amb
tres accesos: viatgers, despatx de billets i llar del Cap d’Estació. El 1933 es
va fer una ampliació en la façana Oest afegint un nou departament i un terrat
al sostre, fent d’aquesta estació un model únic en les tipologies dels edificis
del Trenet.
La platja de vies la formaven la via principal, la qual quedava al costat
més pròxim de l’andana de l’estació, decorada amb plantans d’ombra; la via
secundaria; una andana en illa, amb plantans d’ombra; i una via morta, que en
temps donava servei a la fàbrica de briquetes de carbó Ballesteros (on hui està
el Col·legi Cavite), i després va quedar reduïda fins el mateix moll de càrrega
de l’estacioneta, on hi ha gent gent que recorda encara com pugaven els cavalls
sementals del Quater de la Remonta als vagons-gàvia. En aquesta via morta en
ocasions s’apartava una subestació elèctrica móvil que el Trenet emprava per
reforçar el suministre de la catenària, que donava de continu altra d’obra.
El trenta de gener de 1990 l’estacioneta de la Cadena era clausurada
després de noranta-set anys de servei ininteromput, sent un dels epicentres de
la jordana festiva per la desaparició del Trenet amb vora dos cents veïns i
veïnes, la banda de la Unió Musical de Peixcadors i traques.
Resulta difícil d’explicar -i d’imaginar- que el que hui és una simple
parada de tramvia emmarcada per una avinguda, era una racó ídilic del nostre
barri: l’estacioneta, el moll de càrrega, la subestació elèctrica, xaletets,
les hortes, els jardins de la Clínica del Rosari, el bar Polit, la vista de l’Hospital
Sant Joan de Déu, l’encreumament de les vies de RENFE…
Consultes:
-Joan Lluís Llop i
Bayo, especialista en història del transport.
-AGUILAR CIVERA, I.
(1995): Estaciones y ferrocarriles valencianos,
València, Consell Valencià de Cultura, 144 p.
-ALCAIDE GONZÁLEZ, R.
(1998): El Trenet de València,
Barcelona, Prieto Tur Editor, 278 p.
-GOLF
SÁNCHEZ, J. (2019): La historia del Trenet de Valencia, autoedició 371 p.
“21 años del cierre
del Trenet del Grau”, Iván Esbrí Andrés, Levante-EMV
(consulta 18.09.2019).
https://www.levante-emv.com/valencia/2019/09/03/via-verde-unira-barrio-cabanyal/1917599.html “Un vía verde unirá el
barrio del Cabanyal con la Marina”, Levante-EMV (consulta 18.09.2019).
