HIÁ UNA ESTORETA VELLETA...?
TOTS els hem vist. Es la
gicalla da sempre, que cuant San Joseph s’acosta recorre incansable els carrers
de Valencia escampant alegría y joventut en este crit típic, reblit de
tradició.
Yo admire eixa colla procesional, que va a 1’arreplega
de la estoreta velleta en un inconcient fervor, al que l’espenta la seua sanc
valenciana y la seua ánima infantil moldejá en l’ambient popular.
M'admiren y m’alegren el còr, perqué porten a mí el
ressò anyoransat de una infantesa qu’em fá aspirar 1’aroma del meu pasat, tan
dols, tan felís, plé de carcallaes y de vida...
Seguíu, giquets, seguíu cridant, y que a vostre crit
despèrte Valencia ses dormides energies y vullga ser, con té dret per 1’orige,
per 1’espirit y per 1’Història, un póble respetat, y gran, poderós y admirat,
sabi y artiste.
NOTA: Texto publicado por EDUART ABARCA, en la revista Pensat y Fet 1912, página 16.
No hay comentarios:
Publicar un comentario