ELS
CHIQUETS DE L’ARREPLEGÀ
Vicent Caro Adam
(revista Pensat i Fet, 1922, pàgina 4)
-Visantico, trau la corda
i les estores que tens.
-¿Cuánts som pera l’arreplega?
-Conta i vorás: Tofolet,
Quico el del forn, Morroprim,
tú i yo i el fill del fuster.
-¿Huí anirem a per l’astora
que hiá a l’entrá del patiet
del tío
Cavila?
-Bueno.
-¡Molt ben pensat!
-¡Toca!
-¡Aném!
-¡¡Una estoreta velleta
pa la falla ‘e San Jusep...!!
-Allí una dona mos crida.
-Ché, feu els sorts i no aneu,
que l’any pasat ya cridà
i después de traure ‘l fem
que tenia dalt del sostre,
mós donà un pelut desfet
en més fanc qu’en un sequiol
i en més forats que un garbell.
-¡¡Una estoreta velleta
pa la falla ‘e San Jusep...!!
¡¡El tío Pep...!!
-¡Ché, es que crida!
-Qu’espere sentá, que anem.
-Puja tú a casa don Pío
que hiá nyenya de calent,
pues com la filla se casa,
ya no vol més trastos vells,
i te dos catres, un arca,
un acordeó desfet
i una mona embalsamà
que s’ha quedat sinse pel.
-Pucha tú. Yo tinc vergonya.
-¡Poreguita
es lo que tens
iI no vergonya, mocós!
-¡Puja tú, qu’eres valent...!
-Anemsen a per l’astora
que hiá a l’entrá del patiet
del tío
Cavila.
-¡Aixó!
-¿I si l’agüela mos veu?
-No t’achantes, Morroprim.
-¿Yo, achantarme?
-¡Ché, cantem!
-¡¡Una estoreta velleta
pa la falla ‘e San Jusep...!!
¡Agarra l’estora i pira!
-¿I s’ix la tía, redell?
-¡Afánala i pica sola!
¡¡...........!!
-¡Deixa l’astora, pillet!
¡¡Agarreulo!!
-¡Guiri!
-¡Guiri!
-¡¡Agarreulo!!
-¡Mala pell!
-¡Ay, mare!
-¡Calla, granuja!
-¿Eixa estora d’aón l’has tret?
-¡¡Asoltem... monosipal...!!!
-Allí en l’Asilo vorem.
¡Asoltem...!, ¿per una astora...?
¡Asoltem... no hu faré més...!
